Materials: diferència entre les revisions
De FFAWiki
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 37: | Línia 37: | ||
::*Si la '''deformació és plàstica''' el material no és '''resistent'''. | ::*Si la '''deformació és plàstica''' el material no és '''resistent'''. | ||
::*Si '''no hi ha deformació''', s'ha trencat el material és '''fràgil'''. | ::*Si '''no hi ha deformació''', s'ha trencat el material és '''fràgil'''. | ||
===Duresa=== | |||
:* La '''duresa''' és l'oposició que ofereix un material a ser '''ratllat''' o '''penetrat''' per un altre. | |||
:* Un material dur no significa que no sigui fràgil, exemple: el vidre. | |||
===Tenacitat=== | |||
:*La '''tenacitat''' es defineix com la capacitat de '''resistència al xoc'''. | |||
:*Quan tractem amb tenacitat parlem de xoc i no d'esforç. | |||
:*absorbir el xoc i transformar l'energia en deformació plàstica o elàstica. | |||
===Plasticitat=== | |||
:*Es defineix com a plasticitat com la capacitat que té un material per adquirir deformacions permanents sense trencar-se. | |||
:*S'anomenen materials mal·leables aquells que tenen una capacitat especial a ser deformats en forma de làmina sense trencar-se. | |||
:*S'anomenen materials dúctils aquells materials als quals podem donar fàcilment la forma de fil prim sense que es trenquin. |
Revisió del 00:30, 15 feb 2022
Propietats
Propietats Mecàniques
Resistència Mecànica
- Exemple de tracció: cordes i cables.
- Exemple de compressió: formigó.
- Exemple de flexió: les bigues.
- Exemple de torsió: eixos de motors, eixos de les turbines, ...
- Exemple de cisallament: a vegades els caragols, reblons, passadors, ...
- La flexió: està composta d'una força que el prem, una zona de compressió seguida d'una línia neutra que fa de frontera amb la una zona de tracció.
- Totes les peces d'un sistema mecànic estan sotmeses a alhora a diferents tipus d'esforços (sempre en predomina un).
- Segons el tipus de deformació que es pugui produir es pot identificar l'esforç:
- Deformació → Esforç
- Allargament → Tracció
- Aixafament → Compressió
- Corbament → Flexió
- Retorçament → Torsió
- Tall (tall net, no pas trencament) → Cisallament
- Vinclament: esforç de compressió que acaba produint un corbament envers d'un aixafament.
- Que pot passar quan s'aplica un esforç a un material:
- Segons el material, la seva forma i intensitat de l'esforç (material):
- Que es deformi molt poc, en aquest cas el material és resistent a l'esforç aplicat.
- Que es deformi sensiblement, llavors el material no és resistent a l'esforç aplicat.
- Que es trenqui directament gairebé sense deformació, en aquest cas el material és fràgil.
- Si el material no és resistent a l'esforç aplicat, la deformació produïda pot ser de dos tipus (deformació):
- Deformació elàstica, si el material recupera la forma original quan deixem d'aplicar-li l'esforç.
- Deformació plàstica', si el material queda deformat permanentment, fins i tot quan hem deixat d'aplicar-li l'esforç.
- Si no hi ha deformació el material és resistent.
- Si la deformació és elàstica el material no és resistent.
- Si la deformació és plàstica el material no és resistent.
- Si no hi ha deformació, s'ha trencat el material és fràgil.
Duresa
- La duresa és l'oposició que ofereix un material a ser ratllat o penetrat per un altre.
- Un material dur no significa que no sigui fràgil, exemple: el vidre.
Tenacitat
- La tenacitat es defineix com la capacitat de resistència al xoc.
- Quan tractem amb tenacitat parlem de xoc i no d'esforç.
- absorbir el xoc i transformar l'energia en deformació plàstica o elàstica.
Plasticitat
- Es defineix com a plasticitat com la capacitat que té un material per adquirir deformacions permanents sense trencar-se.
- S'anomenen materials mal·leables aquells que tenen una capacitat especial a ser deformats en forma de làmina sense trencar-se.
- S'anomenen materials dúctils aquells materials als quals podem donar fàcilment la forma de fil prim sense que es trenquin.