Materials: diferència entre les revisions
De FFAWiki
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 129: | Línia 129: | ||
:* Més utilitzat, i el que més informació proporciona. | :* Més utilitzat, i el que més informació proporciona. | ||
:* | :* | ||
[[Fitxer:AssajosDeTraccio.png|cap|marc|Exemple]] |
Revisió del 16:26, 24 feb 2022
Propietats
Propietats Mecàniques
Resistència Mecànica
- Exemple de tracció: cordes i cables.
- Exemple de compressió: formigó.
- Exemple de flexió: les bigues.
- Exemple de torsió: eixos de motors, eixos de les turbines, ...
- Exemple de cisallament: a vegades els caragols, reblons, passadors, ...
- La flexió: està composta d'una força que el prem, una zona de compressió seguida d'una línia neutra que fa de frontera amb la una zona de tracció.
- Totes les peces d'un sistema mecànic estan sotmeses a alhora a diferents tipus d'esforços (sempre en predomina un).
- Segons el tipus de deformació que es pugui produir es pot identificar l'esforç:
- Deformació → Esforç
- Allargament → Tracció
- Aixafament → Compressió
- Corbament → Flexió
- Retorçament → Torsió
- Tall (tall net, no pas trencament) → Cisallament
- Vinclament: esforç de compressió que acaba produint un corbament envers d'un aixafament.
- Que pot passar quan s'aplica un esforç a un material:
- Segons el material, la seva forma i intensitat de l'esforç (material):
- Que es deformi molt poc, en aquest cas el material és resistent a l'esforç aplicat.
- Que es deformi sensiblement, llavors el material no és resistent a l'esforç aplicat.
- Que es trenqui directament gairebé sense deformació, en aquest cas el material és fràgil.
- Si el material no és resistent a l'esforç aplicat, la deformació produïda pot ser de dos tipus (deformació):
- Deformació elàstica, si el material recupera la forma original quan deixem d'aplicar-li l'esforç.
- Deformació plàstica', si el material queda deformat permanentment, fins i tot quan hem deixat d'aplicar-li l'esforç.
- Si no hi ha deformació el material és resistent.
- Si la deformació és elàstica el material no és resistent.
- Si la deformació és plàstica el material no és resistent.
- Si no hi ha deformació, s'ha trencat el material és fràgil.
Duresa
- La duresa és l'oposició que ofereix un material a ser ratllat o penetrat per un altre.
- Un material dur no significa que no sigui fràgil, exemple: el vidre.
Tenacitat
- La tenacitat es defineix com la capacitat de resistència al xoc.
- Quan tractem amb tenacitat parlem de xoc i no d'esforç.
- absorbir el xoc i transformar l'energia en deformació plàstica o elàstica.
Plasticitat
- Es defineix com a plasticitat com la capacitat que té un material per adquirir deformacions permanents sense trencar-se.
- S'anomenen materials mal·leables aquells que tenen una capacitat especial a ser deformats en forma de làmina sense trencar-se.
- S'anomenen materials dúctils aquells materials als quals podem donar fàcilment la forma de fil prim sense que es trenquin.
Propietats Tèrmiques
Conductivitat tèrmica
- Es defineix la conductivitat tèrmica com la velocitat de propagació de la calor entre dos punts d'un material normalment sòlid.
- La calor transmesa per un objecte depèn de:
- El tipus de material.
- La distància entre la font de calor i el punt on prenem la temperatura.
- La secció de l'objecte.
- La diferència de temperatures inicial i final.
- El temps de propagació de la calor.
- Expressió matemàtica dels continguts anteriors: (Coses a tenir en compte)
Dilatació Tèrmica
- La dilatació tèrmica és el fenomen que provoca l'augment de les dimensions d'un material, especialment els metalls, en aplicar-hi un augment de la temperatura.
- Aquesta dilatació depèn de:
- El grau de dilatació de cada material.
- L'increment de temperatura (quant més temperatura més dilatació).
- Segons la diferència entre les dimensions originals i les de la dilatació podem classificar aquesta dilatació:
- Dilatació lineal (quan es considera una sola dimensió del cos longitud).
- Dilatació superficial (dues dimensions superfície).
- Dilatació cúbica (tres dimensions volum).
- La Dimensió lineal esmentada anteriorment es calcula a partir de:
Propietats Electromagnètiques
Conductivitat elèctrica
- Un material és conductor de l'electricitat quan deixa passar el corrent elèctric a través seu (els metalls).
- Un material és aïllant quan no deixa passar el corrent elèctric a través seu (plàstic, fusta, vidre).
- Un objecte té resistència elèctrica quan s'oposa al desplaçament de càrregues elèctriques.
- La resistència elèctrica dels objectes es mesura amb ohms (Ω)
- La resistivitat del material fa referència al valor de la resistència obtingut de l'objecte, per cada unitat de secció.
- La resistivitat és l'oposició que ofereix un material al desplaçament de càrregues elèctriques. ((Ω · m) que es representa amb rho ρ)
- La resistència elèctrica és directament proporcional a la llargària i inversament a la secció:
- El comportament elèctric dels materials depèn de la temperatura, per tant, es pot calcular la resistivitat segons la temperatura:
Magnetisme
- La permeabilitat magnètica (µ), comprova el comportament d'un material davant la influència d'un camp magnètic:
Aliatges
- Un aliatge és un producte obtingut a partir de la unió de dos o més elements químics (com a mínim un dels dos ha de ser un metall) i que, un cop format, presenta les característiques pròpies d'un metall.
Assaig de Materials
- Els assajos són uns procediments normalitzats que permeten conèixer i mesurar les propietats dels materials, els defectes dels productes elaborats i la resposta que presenten sota determinades condicions de treball.
- Directrius: Tipus d'ajustos que trenquen, deformen o marquen el material.
- Provetes: Com s'anomenen les "mostres" de les Directrius.
- no Destructius: Tipus d'assajos que no trenquen, deformen o marquen el material.
Assajos de tracció
- Més utilitzat, i el que més informació proporciona.